DESCOBREIX L’ENTORN
L’entorn de Bellaguarda és un territori de gran valor ecològic, on les terres cultivades d’oliveres, ametllers i alzines tofonaires conformen un mosaic paisatgístic amb les zones boscoses de pins, roures, alzines i matolls. Un terme apropiat per practicar la caça esportiva, i ideal per la producció d’Oli d’Oliva Verge Extra de primera qualitat, el producte agroalimentari local per excel·lència. Al sud del terme municipal s’aixeca la Serra del Montsant declarada Parc Natural, una cita imprescindible pels amants del senderisme i l’escalada.
Territori de pedra seca, oli i molins de vent
Cabanes de volta, marges, aljubs, basses, pous, cisternes construïts amb pedra seca, són els elements que defineixen l’arquitectura rural que podem trobar entre els paisatges que rodegen Bellaguarda.
L’orografia d’aquesta part de les Garrigues és costeruda i complexa i per guanyar terreny, els conreus es disposen en un sistema de bancals, que se sostenen amb marges de pedra seca, les espones, unes grans parets construïdes amb pedres del terreny i sense utilitzar morter o lligant
per ajuntar unes peces amb les altres. Kilòmetres d’espones harmonitzen aquest paisatge, construïdes amb la tècnica de l’art de la pedra seca, que ha passat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
La porta al Montsant
Al sud de Bellaguarda, entrant a la comarca del Priorat, s’aixeca la Serra del Montsant, un paisatge natural, cultural i patrimonial que avui dia atrau la mirada de gent d’arreu. El Parc Natural de la Serra del Montsant és un punt d’interès per a tota classe de públic. Amants de l’escalada,
aficionats al senderisme, el ciclisme o simplement persones que volen sentir el gust de caminar per un paisatge històric.
Bellaguarda, territori de turisme actiu, escalada i rutes
Gaudeix de les rutes a peu o amb bicicleta que et proposem, descobrint l’entorn natural i rural autèntic de les Garrigues Altes.
Ruta dels Molins de Belaguarda. PEDRA, AIGUA I VENT
Aquest recorregut pel sud del municipi transcorre, en gran part, pel costat dels gegantins molins de vent del Parc Eòlic de les Rotes. A més de conèixer els molins, fareu una immersió al paisatge de les Garrigues Altes, on trobareu els cultius de secà clàssics com l’olivera, l’ametller o la vinya envoltats de zones boscoses de pins i matollar. Un paisatge que fa frontera amb la depressió de l’Ebre i que, alhora, fa d’excel·lent mirador.
Un paisatge natural, però també cultural. La gran varietat de construccions de pedra seca vinculades principalment a l’aixpluc, l’aprofitament de l’aigua i la divisió de finques i camins que trobem en els camps, i les nombroses balmes que s’hi van trobant, ens mostren com gestionaven el territori els nostres avantpassats.
Us proposem, doncs, la descoberta d’un paisatge cultural i natural on el passat, el present i el futur us acompanyaran durant tot el recorregut.
Hi ha diferents opcions per recórrer la Ruta dels Molins, ja sigui a peu o en bicicleta. Des de l’itinerari principal hi ha diferents variants per les quals pots adaptar el teu recorregut.
Ruta de Sant Pere
Té un recorregut de 9,70 km. La sortida és a la Plaça Escoles davant de la Casa de la Vila.
Agafant la C-242, direcció a Lleida, a 150 metres a la dreta enfilem el camí de la Vall de Sant Pereun cop a la vall, als singles de la part solana s’hi poden observar tres creus picades a la mateixa roca, que daten del 1800. Possiblement, per això, aquesta part de la finca s’anomena “Cel de Vendrell”. Més endavant trobarem el Pou Nou i al costat seu un grup d’alzines centenàries.
Continuant la mateixa ruta trobarem diversos masos de pedra seca, balmes on es guardava el bestiar, aljubs i cadolles, i un bonic paisatge mediterrani de pins, alzines, roures envoltant les diverses finques d’oliveres i ametllers.
Gairebé al final de la ruta, aproximadament a 1 km del poble, abans d’accedir a la carretera, si ens girem, gaudirem d’una espectacular vista de la plana de Lleida fins al Pirineu lleidatà i l’aragonès.
La tornada la farem entrant al poble pel carrer les Eres, on hi ha la Cooperativa i el Molí d’Oli.
El que expliquen les coves, balmes i la pedra
Té un recorregut de 18 Km.
La sortida és a la Plaça Escoles davant de la Casa de la Vila, agafarem la C-242, direcció a Reus, fins a trobar la cruïlla de la pista de Bellaguarda als Torms.
Accedim a la pista que està pavimentada, i a uns 500 metres ens desviem a la dreta per la Costa de la Punta del Clot, on es troba ubicada la torre de vigilància pels focs i la bassa de bombers. En aquest punt cal dedicar-s’hi una estona i gaudir de la panoràmica a 360 graus: cap a l’oest es veu el poble de Bellaguarda i fins a la punta Montmaneu, al sud, el carenat de la Serra de Montsant, a l’est les Crestes de la Llena. I fins i tot, si és un dia molt clar, es veuen les Muntanyes de Montserrat. La part nord, ens permet veure el Pirineu lleidatà fins al Pirineu aragonès i tota la plana de Lleida passant per les diferents comarques: Garrigues, Segrià, Pla d’Urgell entre altres.
Seguim la ruta fins a la bassa de reg, rodejant la bassa i a uns 100 metres, hi ha una cabana de volta de casa Barberà.
Continuem, i tornem a accedir a la C-242 fins a la cruïlla de Margalef de Montsant, a 50 metres a mà esquerra trobem la cabana de volta anomenada “Cabana del Blanco” seguim i més endavant a la dreta trobem la “Punta la Sibina”, continuem la ruta pel camí de les Obagues i a uns 2 km ens trobarem el mirador que ens permetrà seure i contemplar una vista excepcional de tota la comarca de les Garrigues.
Seguim la ruta fins a la baixada del Coll Roig, anomenat així per la seva terra aspra i rogenca, i fins a veure el “Salt”. D’alli continuarem cap a l’interior per la baixada de les “Coves Roges” fins a tornar a la pista de Bellaguarda als Torms, on teniu dues opcions tornar cap al poble, o continuar la pista, direcció la Vall de l’Olivé fins al desviament del “Torrent del Vidal”, pujarem la costa i a mà dreta observarem “l’aljub del Vidal” i ens endinsem al camí de les Trilles direcció a Bellaguarda fins a trobar la bassa del “Ginebral” i seguirem fins a trobar el desviament cap a la Vall de les Coves.
Creuarem la vall i arribarem a la pujada del “Mas del Silet”, a mitja costa es pot visitar la “Balma l’Aljub” on en temps de la guerra es van refugiar de manera molt precària més de cent persones i un ramat de bestiar.
Seguint camí, entrarem al Serrall de les Rotes direcció Bellaguarda fins a trobar la zona d’esbarjo ubicada a la Punta del Maleneta – Serafí, des d’on es veu una bonica vista del poble de Bellaguarda. Abans d’accedir a la pista, a mà esquerra hi ha “l’aljub del Tomaso”. Acabarem la ruta fins al poble.
Durant tot el recorregut, es veuen masos de pedra seca, aljubs, balmes, coves…
La cova del molí
Té un recorregut dels 6 km.
La sortida és a la Plaça Escoles davant de la Casa de la Vila.
Entrem al poble i passant pels carrers, descobrirem els seus bonics racons, fins a la sortida del carrer Eres direcció Lleida.
El primer que trobem és l’era de l'”Hostal” on hi ha una alzina centenària d’un gran interès natural.
Seguirem el camí per les “Covarxes” i la vall dels “Vilàs”, continuem la ruta Vilàs amunt passarem pel mas del “Franch”, partida “Badietes”, partida “Cova del Molí” i passarem per la costa del “Farré”. Aquest camí de sortida de Bellaguarda, era anomenat també com “L’antic camí de
Bellaguarda a la Bisbal de Falset i la Palma d’Ebre”.
El paisatge d’aquesta ruta és la típica de la comarca, amb conreus d’oliveres i ametllers, i parets de pedra seca, les espones.
GR 65.5, el Camí de Sant Jaume
Per Bellaguarda passa l’actual GR 65.5, una antiga variant del Camí de Sant Jaume. El punt d’inici d’aquest GR 65-5 és la ciutat de Tarragona. Després de tres etapes en les quals es travessen, entre d’altres, les Muntanyes de Prades, la serra de la Llena i el Parc Natural del Montsant, s’arriba Bellaguarda, des d’on es pot continuar el camí cap a Mequinensa, a la Franja de Ponent, i després seguir endavant per terres aragoneses fins a trobar el camí de Sant Jaume principal a l’altura de Logronyo.
Explica la història de la religió catòlica que l’apòstol sant Jaume viatjà des de Compostel·la fins a Tarragona per embarcar-s’hi rumb a Roma. Per fer-ho, en terres catalanes va seguir l’antic camí d’època romana que unia les ciutats de Tarraco (Tarragona) i Caesaraugusta (Saragossa). Avui, aquest camí és una de les variants del Camí de Sant Jaume, que des de qualsevol punt d’Europa permet arribar a Santiago de Compostel·la, un viatge que es fa per motius religiosos o pel simple plaer de conèixer les terres per les quals passa.
Prefereixes una ruta paisatgística des del cotxe?
Baixa les finestres, olors els aromes que desprenen les plantes aromàtiques, i observa el paisatge que et rodeja.