CoronaContes per un bon confinament
Us presentem el quart contacontes
LA TEVA CANÇÓ
Avui és el torn de la Mari Carme Guiu, mestra de l’escola de Bellaguarda i que des de casa conta un conte per tots els nens i nenes de Bellaguarda! Un conte que li agrada molt, l’adaptació d’un conte africà La teva cançó, adaptació feta per Inês Castel-Branco amb il·lustracions de María Ella Carrera.
No sabem si aquest conte recull una llegenda o si va existir realment una tribu africana on cadascú tenia una cançó particular, una cançó descoberta abans del naixement i cantada per tota la comunitat en els moments crucials de la vida.
Alguns relacionen aquest conte amb la tribu dels himba, una ètnia semi nòmada del nord de Namíbia que encara manté molts costums ancestrals. Els himba es poden reconèixer fàcilment pel color Vermell dels seus cossos —coberts per una pasta de fang barrejada amb greix de vaca que els protegeix del sol—, pels collarets, polseres i pells d’animals amb què s’ornamenten i perquè les dones llueixen uns pentinats molt sofisticats.
A la tribu dels himba es pot viure també la “FILOSOFIA” Ubuntu, que Nelson Mandela va donar a conèixer arreu del món com aquella manera de viure units els uns amb els altres en harmonia, lleialtat i generositat, compartint el que es té i fent alguna cosa per millorar la comunitat.
Tolba Phanem, poeta africana de qui es desconeix gairebé tot, firma una de les versions més conegudes d’aquest conte. Però n’hi ha més, titulades“ La cançó del naixement” “La cançó de la vida”, “La cançó del vent”… En algun cas, en lloc de remetre a una tribu africana, el conte parla d’una tribu d’indis nord-americans a la muntanya de Manataka que intenten sentir la cançó que neix de la Mare Terra.
El més important és veure com, en totes les variants, apareix una tribu. Durant molts i molts segles, quan no existien les ciutats, les persones vivien en tribus o en poblats. I encara avui hi ha tribus que perpetuen un estil de vida ancestral. La Tribu se situa entre la família i la gran societat. Ens dóna un sentit de pertinença. Ens permet compartir un llenguatge, uns símbols, uns relats, un codi de conducta particular i tantes altres coses.
El que volen dir tots aquests relats és que, abans d’arribar a aquest món, ja érem esperats, somiats, estimats. Que cadascú té una cançó, un nom, una vibració especial que el fa únic. Que en els moments importants de la vida la nostra família, o tribu, o comunitat, ens donarà suport i ens recordarà qui som. Que el mal apareix quan oblidem aquesta naturalesa veritable que ens conforma. I que no som éssers aïllats sinó que pertanyem a una totalitat que ens supera i que ens fa ser el que som.
Jo us proposo fer un cartell amb la paraula UBUNTU decorada com més us agradi i penjar- la als balcons de les vostres cases.
Una forta abraçada!!!
